dilluns, 19 d’octubre del 2009
Te raó en Lluís, ja ha arribat la tardor. Es nota la baixada de les temperatures, però ha estat quasi be d'un dia per l'altre. Crec que m'he refredat. Clar, de dia fa sol, et treus la roba. Es fosquet refresca i alà ! ja la dus.
Amb el final de l'estiu comença altra vegada la rutina. Els al·lots a l'escola, als més grans s'ens han acabat les vacances (o no) al manco les d'estiu.... i hem d'ocupar el temps lliure en altres coses fora anar a la platja, a passejar fins tard per pendre la fresca,...
Jo m'he apuntat a ball de bot. Em feia una enveja veure la gent a les ballades i jo que no sabia donar una passa. Ja ho tenia pensat de feia un temps, que m'hi apuntaria. Ara duc tres classes i em fa l'efecte que mai n'he de saber, però pens que tot serà qüestió de temps i constància i prest m'arrancaré a qualque plaça.
Al mateig centre que vaig a ballar, el dimarts hi ha curs de cuina vegetariana. L'altre dia vaig fer una quiche boníííííííssssssiiiiima, bono va ser més bona la que va fer na Orquídea (la cuinera) a classe.
Algun cap de setmana d'excursió. L'altre dia a Ternelles, camí pseudo públic, del que se'n reclama que sigui públic total.
divendres, 26 de juny del 2009
Comparteix la llengua
Avui m'he inscrit a la campanya Comparteix la llengua. La campanya posa en contacte una persona que sap parlar català amb una altra que l'ha començat a aprendre i el vol practicar. Ja us tindrè al corrent.
dimecres, 6 de maig del 2009
dissabte, 25 d’abril del 2009
divendres, 24 d’abril del 2009
dijous, 16 d’abril del 2009
dissabte, 10 de gener del 2009
El Puig de Massanella
Dia 10 de gener vaig anar al Puig de Massanella. Té una altura de 1.364 metres, es el segon cim més alt de Mallorca. Hi vaig anar amb en Jaume, na Teresa i el nostre guia (que mai hi havia estat, jeje) en Miquel Àngel. Vàrem partit prou dematí, que per ser dissabte, les vuit i quart no es hora de sortir encara, ni fer-hi prop, però des que em vaig apuntar a l'excursió, les ganes de partir anaven creixent i no em va importar aixecar-me tant prest.
Vaig haver d'anar a comprar-me unes bones botes i en Pep es va oferir a deixar-me la resta de l'equip per anar ben abrigada, vaig preparar la motxilla amb una mica de menjar, aigua, la màquina de fer fotos.... tot l'equip.
De camí ens vam aturar a fer un cafetó ràpid a Inca i devers les nou i mitja arribàrem al Coll de la Batalla i començàrem la caminada. Hi havia altres excursionistes i ciclistes que feien la mateixa ruta i no vam estar sols en tot el camí.
La part de baix es un alzinar preciós i per tot el camí corre aigua que baixa desgelada, aquí hi ha un guarda que ens fa pagar 2 euros per poder passar per la finca.
L'ascens fins el Pla de sa Neu ja em va costar una mica més. Sort que vam fer una aturada per carregar un poc les piles. A partir d'aquí cadascú va pujar al seu ritme, es a dir, jo anava darrera de tots.
A dalt el Pla de sa Neu hi ha unes cases de neu a les quals, en primer, a l'hivern s'hi emmagatzemava la neu per baixar-la als pobles a l'estiu.
Els més valents i entrenats pujaven fins el cim, i els que no ens quedaven al Pla a descansar i fer un mos per preparar-nos per la baixada.
Més fàcil va ser baixar, encara que, amb la neu, també era més fàcil pegar alguna culada. Tot plegat: cops, cansament, dematinada,... no hi ha res que em returi de tornar-hi una altre vegada o d'apuntar-me a una altre sortida com aquesta.
Quan arribarem a baix, ja eren més de les quatre, una bona excursió.
De camí ens vam aturar a fer un cafetó ràpid a Inca i devers les nou i mitja arribàrem al Coll de la Batalla i començàrem la caminada. Hi havia altres excursionistes i ciclistes que feien la mateixa ruta i no vam estar sols en tot el camí.
La part de baix es un alzinar preciós i per tot el camí corre aigua que baixa desgelada, aquí hi ha un guarda que ens fa pagar 2 euros per poder passar per la finca.
L'ascens fins el Pla de sa Neu ja em va costar una mica més. Sort que vam fer una aturada per carregar un poc les piles. A partir d'aquí cadascú va pujar al seu ritme, es a dir, jo anava darrera de tots.
Com que era un dia clar i assolellat, les vistes eren impressionants, es podia veure pràcticament tota l'illa de Mallorca, Menorca, la badía d'Alcúdia, Cabrera, i tot el pla de Sa Pobla.
A dalt el Pla de sa Neu hi ha unes cases de neu a les quals, en primer, a l'hivern s'hi emmagatzemava la neu per baixar-la als pobles a l'estiu.
Els més valents i entrenats pujaven fins el cim, i els que no ens quedaven al Pla a descansar i fer un mos per preparar-nos per la baixada.
Més fàcil va ser baixar, encara que, amb la neu, també era més fàcil pegar alguna culada. Tot plegat: cops, cansament, dematinada,... no hi ha res que em returi de tornar-hi una altre vegada o d'apuntar-me a una altre sortida com aquesta.
Quan arribarem a baix, ja eren més de les quatre, una bona excursió.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
