Ahir vaig anar a la Casa de Cultura de Palma a veure l'exposició de fotos de Miquel Vidal. Tot i que havia vist el llibre que va publicar, em feia gràcia veure les fotos d'un menorquí penjades a Palma. Coses de la terra, que estira. Nomès la passejada pels carrers del barri a mi ja em va valer la pena, m'agrada aquesta zona de Palma i a més em cau a prop de casa.
L'exposició recull una època de la "història" de Menorca en la que jo ja existia, fins i tot hi surt, al manco, a una de les fotos, una de les excursions de geologia d'en Toni Obrador. Ho sè perque hi era, però hi estic d'esquena i es impossible que ningu em reconeixi.
N'hi ha de ben significatives de la "meva" història: l'obra de teatre Menorca, simplement; les de les festes de Sa Mesquida, amb na Mari Pau, n'Artur, en Quique; les de les festes, aquelles d'estiu que organitzavem quatre replegats, en les que feiem de tot, cuinar, actuar, despatxar begudes; tot plegat, uns anys ben macos.
Ha plogut molt de llavors ençà, què s'haurà fet de tot allò? de la gent? quines històries contarem d'aquí vint-i-tants anys?
La mort
-
La mort Duia la mort enganxada a l’esquena i, ella, a la vegada, hi duia
la seva falç. No. No havia arribat l’hora encara, o açò em va dir quan es
va pre...
Fa 5 mesos